Llibres del mes

Març de 2012

PQPI connection, Lluís Miret

Noies i nois del PQPI d’electricitat han estat convidats a participar en un campionat esportiu. L’entusiasme per anar d’excursió, ni que sigui amb la condició d’haver de competir, els envaeix i no veuen el moment de deixar aparcades les classes. Tot just arribar, el PQPI d’electricitat es troba amb el PQPI de perruqueria local que es converteixen en supporters incondicionals i una vegada passat el tràngol del torneig en amics inseparables. Mentrestant hi ha hagut un atracament en una sucursal bancària de la ciutat i sense saber com el botí ha anat a parar a mans del PQPI d’electricitat, motiu pel que s’estableix un estira i arronsa animat i divertit entre els nois, que s’embarquen a descobrir els autors del robatori, i l’inspector Robredo que els considera autors del delicte.

Premi Mallorca de Narrativa Juvenil. Novel·la divertida, col·loquial i molt propera a com s’expressen els lectors.

Febrer de 2012

Temps de miracles, Anne-Laure Bondoux

Per a en kumail, un noi del Caucas que viu la guerra de primera mà, arribar a França és l’única oportunitat per aconseguir el seu somni de viure millor i en llibertat. El seu apadrinament per la Glòria, també fugitiva, serà la millor ajuda per superar les calamitats que els esperen i que moltes vegades veurem acompanyades per traços d’una tendresa extraordinària.

Una lectura que ens fa entendre i viure què representa fugir d’una guerra i lluitar dia a dia per aconseguir sobreviure.

L’estil realista i poètic alhora fa que ens identifiquem amb els protagonistes malgrat pertànyer a una realitat tan allunyada de la nostra.

L’acció constant no ens deixa desconnectar i la intriga es manté fins a l’últim capítol que es tanca amb un final sorprenent.

Utopia

Noves adquisicions de la biblioteca!

Un atac de riure de Gabriel García de Oro
Quan no te'n vas de Pau Joan Hernàndez
La mort a dos-cents deu de Jordi Cervera

Mor Antonio Tabucchi

Ahir va morir l’escriptor italià Antonio Tabuchi a Lisboa a l’edat de 68 anys. Reconegut autor i mestre de la narrativa breu, ens deixa com a record novel·les tan importants com Afirma Pereira, Somni de somnis, Tristano es mor, Dona de Porto Pim i Es va fent més i més tard. Aquests dos últims títols els podeu trobar a la nostra biblioteca.

Dama de Porto Pim és un relat magnífic d’un viatge a les Açores. Però tal com adverteix Antonio Tabucchi al pròleg, no és tracta d’un llibre de viatges convencional. Compendi de relats breus, fragments, transcripcions i apèndixs, Dona de Porto Pim és un llibre fronterer, un relat a la vegada imaginari, real i cultural. Una complicada història d’amor abocada al fracàs, extreta d’una conversa sentida per casualitat, és el tema de "Petites balenes blaves que es passegen per les Açores". Un altre text és la biografia, explicada en poques pàgines, del gran i infeliç poeta Antero de Quental. El conte que clou aquesta obra, "Dona de Porto Pim", Tabucchi el deu a un exbalener convertit en cantant de locals nocturns; és la narració d’un amor apassionat i violent.

Es va fent més i més tard és una obra epistolar. A partir de les cartes de disset homes a disset dones, Antonio Tabucchi descriu les principals passions humanes, encapçalades per l'amor. Es tracta de disset veus masculines que s'adrecen a un destinatari desconegut, una dona, per explicar estranyes històries d'amor. Del conjunt de monòlegs (ara sensuals, ara nostàlgics, rancorosos, delirants o onírics), en surt un teixit narratiu aparentment amorós, però que també parla de la mort, l'ànim i la passió.

Les dones a qui s'adrecen aquests homes es troben lluny no sols en l'espai, sinó també en el temps; en algun cas són mortes. Les parelles estan marcades per una ruptura, i cada carta és una manera de recuperar el passat, de restaurar un estat de plenitud impossible. Els remitents creuen que finalment han obtingut una resposta que insinua una inesperada sortida al laberint en què es troben tots sense coincidir mai.

Dia mundial de la poesia

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

(Narcís Comadira)

L'escriptora Teresa Pàmies mor als 92 anys

L'escriptora Teresa Pàmies ha mort aquest dimarts als 92 anys a Granada, a casa d'un dels seus fills. La seva literatura està marcada per un to autobiogràfic i per l'experiència de l'exili, que la va portar a viure a França, Cuba, la República Dominicana o Mèxic. Entre les seves obres destaca "Testament a Praga", escrita en col·laboració amb el seu pare, i amb el qual va guanyar el Premi Josep Pla el 1970 i es va fer coneguda. Entre els reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001 i el Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme el 2006. 

A la biblioteca de l’Institut  només en tenim una obra: Va ploure tot el dia.

Va ploure tot el dia és una memòria novel·lada del retorn d'una catalana, la mateixa autora, que ha viscut trenta anys d'exili polític. El fil central de la novel·la és una visita de la policia que acaba en un interrogatori a comissaria en un dia de pluja on ha d'explicar per què ha tornat. Les respostes a aquestes preguntes trenquen aquest fil central evocant dubtes, pressions familiars i recordant des de l'adolescència a Balaguer, passant per la joventut militant a la Barcelona de la guerra fins a les vicissituds d'exili. La novel·la és un joc i xoc de records i del contrast d'uns fets i altres en surt una societat diferent de la que s'esperava la dona. La novel·la s'estructura en tres parts, que al seu torn es divideixen en petites unitats argumentals, que trenquen el fil narratiu, fruit de la reflexió o de l'evocació del record. L'espontaneïtat i el to de verisme són els trets estilístics més remarcables de la narració. La protagonista no té nom, en aquest sentit cal llegir la nota final de l'autora. La veu narrativa és en primera persona.

La imaginació i la caixa tonta

Las 9 Musas