Temps de comiats

És temps de comiats. Avui ens hem acomiadat de l'Anna, administrativa de l'institut, que enfila un nou destí. L'Anna ens ha obsequiat amb un poema que vull oferir a la Margarita, professora adscrita, fins ara a la biblioteca i que avui s'ha acomiadat de l'institut per, també, enfilar un nou destí. Gràcies, Anna i Margarita per la vostra afectivitat i efectivitat!

Y uno aprende

Después de un tiempo

uno aprende la sutil diferencia

entre sostener una mano

y encadenar un alma.

Y uno aprende

que el amor no significa recostarse

y una compañia no significa seguridad.

Y uno empieza a aprender...

que los besos no son contratos

y los regalos no son promesas.

Y uno empieza a aceptar sus derrotas

con la cabeza alta y los ojos abiertos.

Y uno aprende a construir

todos sus caminos en el hoy,

porque el terreno de mañana

es demasiado inseguro para planes...

Y los futuros tienen una forma de caerse a la mitad.

Y después de un tiempo

uno aprende que, si es demasiado,

hasta el calorcito del sol quema.

Así que uno planta su propio jardín

y decora su propia alma,

en lugar de esperar que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar,

que uno realmente es fuerte,

que uno realmente vale,

y uno aprende y aprende...

Y con cada adiós uno aprende.

Jorge Luis Borges

Una abraçada i fins aviat, Anna i Margarita!

Fi de curs

Bé. Hem arribat a la fi d'aquest curs. És temps de comiats: a tots els alumnes que sortiu del Sant Elm, us desitgem molta sort! I, a tots, us desitgem que passeu un molt bon estiu i que carregueu molt bé les piles pel proper setembre!
Des de la biblioteca volem oferir un record a la Maria Jesús, professora recentment jubilada i que ens ha ajudat en diferents tasques:

Maria Jesús,

treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?

T'arriba l'etapa de la impunitat,

de saber que t'organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.

Fora horaris, graelles i quadres,

fora llistes, programar i avaluar.

Ara et toca viure a dojo

pels camins que t'has dissenyat.

Que trobis dies lúcids

i meravelles a l'abast,

et mereixes hores d'oci i descans,

et mereixes bona vida

i el que vulguis... copsar.

Una abraçada!

Llibre del mes de juny

El salvatge, Antoni Garcia Llorca

Un nen de set anys sobreviu dotze anys enmig de la natura. La seva única companyia és una manada de llops. Quan té dinou anys es veu obligat a reincorporar-se al món dels homes. Aquí comença la part més difícil de la seva vida. Viurà aventures de tot tipus, còmiques i dramàtiques.

El més interessant d’aquest llibre és que es tracta d’una història real. El protagonista és viu i se’n pot trobar abundant informació. Es tracta d’una història de supervivència apassionant!

Sabeu què és la netiquette?

• És una paraula d'origen francès formada per les partícules següents :

Net (xarxa) + etiquette (etiqueta) = netiquette

• És el conjunt de regles que hem de fer servir els usuaris del correu electrònic per facilitar la comprensió del que s'escriu i la circulació de la informació per la xarxa.
• La netiquette facilita la comunicació i fa que aquesta sigui el més agradable i útil possible.

Regles de netiquette:

• Identificació clara del remitent i del destinatari.
• No t'oblidis de signar el missatge.
• No enviïs missatges sense assumpte. Omplir aquesta línia facilita al receptor de conèixer el tema del missatge abans d'obrir-lo.
• No facis servir les majúscules. El lector interpretarà que li estàs cridant.
• Si reps un missatge i la teva adreça és a l'apartat Còpia, no tens obligació de respondre’l.
• Quan escrius un missatge a distintes persones,és més recomanable posar la llista d'adreces al camp Còpia o Còpia oculta i ficar la teva en el camp Per a. Així no donaràs a conèixer les adreces de terceres persones.
• Escriu missatges curts i concisos. Pensa que resulta més difícil llegir en pantalla que no en un paper.
• No hi posis accents, l'enya, ce trencada ni símbols que no siguin propis de la llengua anglesa a l'assumpte del missatge. Alguns ordinadors els poden interpretar malament i canviar-los per altres. Això dificulta la comprensió del missatge.
• En respondre un missatge no cal incloure-hi tot el missatge original. Suprimeix tot el que no serveixi, deixant-hi només el que sigui necessari per donar-li context a la teva resposta.
• No reenviïs "cadenes" de missatges: sovint rebem missatges que ens demanen que tormen a enviar-lo a tots els contactes. Es fan amb propòsits diferents: aixecar rumors per a enfonsar a empreses o marques de la competència, saturar els servidors de correu o aconseguir adreces de correu electrònic per fer un reenviament massiu de publicitat.
• És aconsellable no enviar fitxers adjunts als missatges. Si has de fer-ho mira que no siguin gaire grans, ja que tarden molt a passar per la xarxa.
• Quan has de reenviar un missatge esborra totes les adreces de les persones que hi apareixen. Si no ho fas, és com si parles per telèfon amb algú i li dónes tots els telèfons de la teva agenda.
• Pots utilitzar els emoticons per emfatitzar paraules o frases. Ara bé, fes-ho amb mesura.

Nou recurs!

ALEHOOP és un recull selectiu de recursos en línia que vol ser una eina d'ajuda per a treballs de recerca bàsica. Ofereix una mostra de recursos informatius útils per a estudiants de batxillerat i dels primers anys de la universitat.

Aquest servei en línia ha estat creat des de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i està en construcció. 

Humor artístic

Realismo: Asesino de moscas.
Impresionismo: Homicida de moscas en la estación de Saint Marie sobre el Sena, una mañana de domingo en primavera.
Fauvismo: Joven mata a mosca.
Art Nouveau: Encantamiento floral con pequeña mosca alegre.
Expresionismo: Yo y mi mosca.
Cubismo: Retrato de hombre y matamoscas en la mano.
Futurismo: Dinamismo de mosca cazada.
Arte Abstracto: Estudio para la cacería de moscas.
Dadaísmo: Gazze-ra
Suprematismo: Mosca roja insinúa pequeño hombre.
Metafísico: Inquietante mosca.
Surrealismo: Paisaje con mosca y mesa en llamas.
Action painting: Negro brillante y mosca.
Pop-Art: Okay...
Minimalismo: Hombre y mosca.

Les set meravelles del món antic

eBIBLIOTECA

Els llistats i enllaços de la eBiblioteca ja estan actualitzats! Si trobeu que hi manca alguna cosa, contacteu amb nosaltres!

PRÉSTECS VENÇUTS

Hem actualitzat el llistat de préstecs vençuts. No us endarreriu en la devolució dels llibres!

Necrològica

Ahir va morir l’escriptor mexicà Carlos Fuentes a l’edat de 83 anys.

Diplomàtic, redactor d'El Espectador, cofundador de la Revista Mexicana de Literatura(1955-58), professor de literatura a diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, la seva obra es preocupa sobretot per l'aclariment de la identitat del seu país i la descripció acurada de la vida urbana contemporània. Ha publicat narracions, obres de teatre, assaigs i, sobretot, novel·les.

Té els premis Miguel de Cervantes (1987) i Príncep d'Astúries (1994), al conjunt de la seva obra, el premi a la Llatinitat (1999) i la Gran Creu d'Isabel la Catòlica (2008).

A la biblioteca tenim els títols:

Gringo viejo i La muerte de Artemio Cruz en format paper.

Llibre del mes de maig

La porta dels tres panys, Sònia Fernández-Vidal

És una novel·la per:

Passar-s’ho bé: el lector gaudirà d’una història d’aventures amb uns personatges molt variats que ens fan pensar en el món del Senyor dels anells, en els contes de fades i en les narracions de ciència ficció.

Per aprendre: entrarà en contacte i assimilarà alguns conceptes bàsics de la física quàntica, cada vegada més present al món actual.

Per fer biblioteca: és un llibre amb un format molt original i cuidat (il·lustracions i material complementari).

Cal dir també que l’autora és una llicenciada en física i doctorada en informació i òptica quàntica que vol transmetre un missatge misteriós als més joves : SI VOLS QUE PASSIN COSES DIFERENTS, DEIXA DE FER SEMPRE EL MATEIX... per exemple, llegeix aquest llibre.

Préstecs vençuts

Em obert una nova pàgina on els alumnes podeu consultar els llibres de la biblioteca pendents de tornar.

Feliç diada de Sant Jordi!

Llibre del mes d'abril

Junts, Ally Condie 

La novel·la  en què la societat ho decideix tot: qui estimaràs, on treballaràs, quan moriràs...

La Càssia viu en una societat aparentment  perfecta. No hi ha malalties ni preocupacions. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina, les estones de lleure, la data de la mort i la persona que has d’estimar. I la Càssia, que ara té disset anys, s’enfronta a la festa d’aparellament, on coneixerà el noi que la societat ha triat per a ella.

Davant la Càssia s’obre un món inquietant, ple d’incertesa i prohibicions que podria fer trontollar tot el seu sistema de vida.

Noves adquisicions de la biblioteca!

Junts de Ally Condie
La porta dels tres panys de Sònia Fernández-Vidal

Saps dir-ho en català?

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.

Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada -en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu,apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, ocatxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets omaneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.  

No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).

Art literari

Primer dia de classe després d'uns quants de vacances! Com que avui encara estem frescos i fresques, quantes i quines històries podeu identificar en la imatge següent?

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore (2011)

The Fantastic Flying Books of Morris Lessmore va guanyar l'Óscar dins la categoria de millor curt d'animació amb una història que s'inspira en l'huracà del màgic d'Oz i amb la presència d'uin personatge que sembla talment  Busten Keaton. L'il·lustrador és en William Joyce. 

Llibres del mes

Març de 2012

PQPI connection, Lluís Miret

Noies i nois del PQPI d’electricitat han estat convidats a participar en un campionat esportiu. L’entusiasme per anar d’excursió, ni que sigui amb la condició d’haver de competir, els envaeix i no veuen el moment de deixar aparcades les classes. Tot just arribar, el PQPI d’electricitat es troba amb el PQPI de perruqueria local que es converteixen en supporters incondicionals i una vegada passat el tràngol del torneig en amics inseparables. Mentrestant hi ha hagut un atracament en una sucursal bancària de la ciutat i sense saber com el botí ha anat a parar a mans del PQPI d’electricitat, motiu pel que s’estableix un estira i arronsa animat i divertit entre els nois, que s’embarquen a descobrir els autors del robatori, i l’inspector Robredo que els considera autors del delicte.

Premi Mallorca de Narrativa Juvenil. Novel·la divertida, col·loquial i molt propera a com s’expressen els lectors.

Febrer de 2012

Temps de miracles, Anne-Laure Bondoux

Per a en kumail, un noi del Caucas que viu la guerra de primera mà, arribar a França és l’única oportunitat per aconseguir el seu somni de viure millor i en llibertat. El seu apadrinament per la Glòria, també fugitiva, serà la millor ajuda per superar les calamitats que els esperen i que moltes vegades veurem acompanyades per traços d’una tendresa extraordinària.

Una lectura que ens fa entendre i viure què representa fugir d’una guerra i lluitar dia a dia per aconseguir sobreviure.

L’estil realista i poètic alhora fa que ens identifiquem amb els protagonistes malgrat pertànyer a una realitat tan allunyada de la nostra.

L’acció constant no ens deixa desconnectar i la intriga es manté fins a l’últim capítol que es tanca amb un final sorprenent.

Utopia

Noves adquisicions de la biblioteca!

Un atac de riure de Gabriel García de Oro
Quan no te'n vas de Pau Joan Hernàndez
La mort a dos-cents deu de Jordi Cervera

Mor Antonio Tabucchi

Ahir va morir l’escriptor italià Antonio Tabuchi a Lisboa a l’edat de 68 anys. Reconegut autor i mestre de la narrativa breu, ens deixa com a record novel·les tan importants com Afirma Pereira, Somni de somnis, Tristano es mor, Dona de Porto Pim i Es va fent més i més tard. Aquests dos últims títols els podeu trobar a la nostra biblioteca.

Dama de Porto Pim és un relat magnífic d’un viatge a les Açores. Però tal com adverteix Antonio Tabucchi al pròleg, no és tracta d’un llibre de viatges convencional. Compendi de relats breus, fragments, transcripcions i apèndixs, Dona de Porto Pim és un llibre fronterer, un relat a la vegada imaginari, real i cultural. Una complicada història d’amor abocada al fracàs, extreta d’una conversa sentida per casualitat, és el tema de "Petites balenes blaves que es passegen per les Açores". Un altre text és la biografia, explicada en poques pàgines, del gran i infeliç poeta Antero de Quental. El conte que clou aquesta obra, "Dona de Porto Pim", Tabucchi el deu a un exbalener convertit en cantant de locals nocturns; és la narració d’un amor apassionat i violent.

Es va fent més i més tard és una obra epistolar. A partir de les cartes de disset homes a disset dones, Antonio Tabucchi descriu les principals passions humanes, encapçalades per l'amor. Es tracta de disset veus masculines que s'adrecen a un destinatari desconegut, una dona, per explicar estranyes històries d'amor. Del conjunt de monòlegs (ara sensuals, ara nostàlgics, rancorosos, delirants o onírics), en surt un teixit narratiu aparentment amorós, però que també parla de la mort, l'ànim i la passió.

Les dones a qui s'adrecen aquests homes es troben lluny no sols en l'espai, sinó també en el temps; en algun cas són mortes. Les parelles estan marcades per una ruptura, i cada carta és una manera de recuperar el passat, de restaurar un estat de plenitud impossible. Els remitents creuen que finalment han obtingut una resposta que insinua una inesperada sortida al laberint en què es troben tots sense coincidir mai.

Dia mundial de la poesia

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

(Narcís Comadira)

L'escriptora Teresa Pàmies mor als 92 anys

L'escriptora Teresa Pàmies ha mort aquest dimarts als 92 anys a Granada, a casa d'un dels seus fills. La seva literatura està marcada per un to autobiogràfic i per l'experiència de l'exili, que la va portar a viure a França, Cuba, la República Dominicana o Mèxic. Entre les seves obres destaca "Testament a Praga", escrita en col·laboració amb el seu pare, i amb el qual va guanyar el Premi Josep Pla el 1970 i es va fer coneguda. Entre els reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001 i el Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme el 2006. 

A la biblioteca de l’Institut  només en tenim una obra: Va ploure tot el dia.

Va ploure tot el dia és una memòria novel·lada del retorn d'una catalana, la mateixa autora, que ha viscut trenta anys d'exili polític. El fil central de la novel·la és una visita de la policia que acaba en un interrogatori a comissaria en un dia de pluja on ha d'explicar per què ha tornat. Les respostes a aquestes preguntes trenquen aquest fil central evocant dubtes, pressions familiars i recordant des de l'adolescència a Balaguer, passant per la joventut militant a la Barcelona de la guerra fins a les vicissituds d'exili. La novel·la és un joc i xoc de records i del contrast d'uns fets i altres en surt una societat diferent de la que s'esperava la dona. La novel·la s'estructura en tres parts, que al seu torn es divideixen en petites unitats argumentals, que trenquen el fil narratiu, fruit de la reflexió o de l'evocació del record. L'espontaneïtat i el to de verisme són els trets estilístics més remarcables de la narració. La protagonista no té nom, en aquest sentit cal llegir la nota final de l'autora. La veu narrativa és en primera persona.

La imaginació i la caixa tonta

Las 9 Musas